|
EL MESTRE
El pare i la mare
no'm tenen sinó a mi,
me'n fan ana a l'escola
a apendre de llegî.
Més, ai! ara tom
patantom xiribiriclena,
tumpena tumpí.
Més, ai! ara tom
patantom xiribiriclon.
El mestre que m'ensenya
s'ha enamorat de mi.
Me'n diu:—No't facis monja,
que't casaras amb mi —
Jo n'hi faig de resposta
que no l sabré servî.
—Tu faras com les altres:
quan me veuras venî
me'n pararas la taula,
m'hi posaras pa i vi,
les estovalles blanques
com el paper més fi
|
|
PRESENTS DE BODA
N'hi havia tres ninetes,
de la vila són, de la vall d'Ordina,
asentades en un banc,
de la vila són, de la vila gran.
Totes tres enraonaven:
Quan vindran nostres galans?
Ja en respon la més grandeta:
El meu vindrà d’ací un any.
Ja en respón la mitjaneta:
El meu no trigarà tant.
La petita és en la finestra:
cap a França està mirant.
Veu venir cavalleria,
el seu galan al davant:
d'atrevideta que n'era
ja el va esperar al portal.
Les primeres parauletes:
Per què haveu trigat tants anys?
N'hem tinguda forta guerra
entre moros i cristians.
|
|
EL MESTRE
El pare i la mare No em tenen si no a mi
m’en fan anar a l’escola a aprendre de llegir
Mes ail ara tomba, tantom xiribiriclena, tom pena tom pi
Mes ail ara tomba tan tom xiribiriclom
El mestre que m’ensenya , s’ha enamorat de mi
Em diu “no tet facis monja que et casaras amb mi”
Mes ail ara tomba, tantom xiribiriclena, tom pena tom pi
Mes ail ara tomba tan tom xiribiriclom
JO li’n faig de resposta que no el sabre servir
-tu faras com les altres, quan em veuras venir
-----------
Me’n pararas la taula, m’hi posaras pa i vi
Les estovalles blanques com el paper mês fi
Mes ail ara tomba, tantom xiribiriclena, tom pena tom pi
Mes ail ara tomba tan tom xiribiriclom
L'AIRET DE LA MATINADA
L'airet, l'airet, l'airet de la matinada
del ric estiu, del ric estiu, del ric estiu
replega, replega la rosada
que llença el riu, que llença el riu,
que llença el riu.
Clavells, clavells, clavells, clavells i roses
i pensaments i pensaments i pensaments
paraules, paraules amorosos
de casament, de casament, de casament.
VORA VORETA DEL MAR
1. Vora voreta del mar n’hi ha una donzella, (bis)
que en brodava un mocador, que és per la reina. (bis)
2. Quan en fou a mig brodar ,li manca seda; (bis)
gira els ulls envers la mar: veu una vela. (bis)
4. –Mariner, bon mariner, que en porteu seda? (bis)
–Pugeu dintrre de la nau I en triareu d’ella
6. Mariner bon mariner torneu-me en terra
Per que els aires de la mar Em fan fer pena
7. De tres germanes que som
Una es duquesa, l’altra princesa.
I jo, pobreta de mi, marinereta
7.- NO sou marinera no, que en sereu reina,
Que jo soc el fill del rei de l’Angleterra
|
|
ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA
Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
Encomana'm a la mare, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Encomane'm a la mare, rossinyol,
I a mon pare no pas gaire, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Perquè m'ha mal maridada, rossinyol,
Perquè a un pastor me n'ha dada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Que em fa guardar la ramada, rossinyol,
He perduda l'esquellada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Jo t'he de donar per paga, rossinyol,
Un petó i una abraçada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
Encomana'm a la mare, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol
|