Cançons Essencials Catalanes - En Directe

by Sergi Dantí

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €4 EUR  or more

     

1.
En una Terra Llunyana Lletra i música: Sergi Dantí Soc nascut de Montserrat, en una terra llunyana on mon pare va partir de mala gana I amagat en un calaix quan endreçava el meu cor vaig trobar una cançó que ell em deixava Fill, un dia has de tornar i els hauràs de explicar com mata la enyorança Que qui va haver de marxar No ha pogut oblidar L’airet de matinada Que per anys t’he estat cantant Cançons del Comtat Gran Per si un dia arribava Que tu arribessis allí, no fossis un estrany En la terra estimada Soc nascut de Montserrat, en una terra llunyana on mon pare va partir de mala gana I amagat en un calaix quan endreçava el meu cor vaig trobar una cançó que ell em deixava Que ens ajuntem per Nadal, enraonem tots a l’hora I ens posem a cantar I quan cantem “L’emigrant”, mai podem acabar, sempre hi ha algú que plora. Que la iaia fa ganxet Davant de la finestra I enraona de llavors Que des de que va arribar Va plantar una ginesta Com la d’allà a Sant Fost Soc nascut de Montserrat, en una terra llunyana on mon pare va partir de mala gana I m’han deixat per les benes El costum de anar pel mon Transformant les meves penes... en cançons.
2.
N'hi havia tres ninetes, de la vila són, de la vall d'Ordina, asentades en un banc, de la vila són, de la vila gran. Totes tres enraonaven: Quan vindran nostres galans? Ja en respon la més grandeta: El meu no trigarà un any. Ja en respón la mitjaneta: El meu no trigarà tant. La petita és en la finestra: cap a França està mirant. Veu venir cavalleria, el seu galan al davant: d'atrevida que n'era ja el va esperar al portal. Les primeres parauletes: Per què haveu trigat tants anys? N'hem tinguda forta guerra de moros i cristians.
3.
MUNTANYES REGALADES Muntanyes regalades són les del Canigó que tot l'estiu floreixen, primavera i tardor. Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor. El pare m'ha casada, m'ha donada a un pastor, ell se'n va a la muntanya, jo resto al Rosselló. Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor. Ell beu de l'aigua clara, jo bec vi de lmillor; ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó. El menja pa moreno, jo em menjo del flecó; ell cull brotets de menta, jo floretes d'olor. Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor.
4.
L'HEREU RIERA Per a Sant Antoni grans balles hi há, per a Sant Maurici tot el poble hi vá. Tra la ra la la ra la la, tra la la ra la, Anem donzelletes, anem a ballar, que l'hereu Riera ens hi farà entrar. -A fe, hereu Riera Ja pots ben dansar, que la teva aimada a la mort n'està. Agafa'l gambeto al bras se'l tirà A casa l’aimada ja se’m va posar Tot pujant l'escala / la sent sospirar -Deu vos guard Cecìlia, Cecília, com va? -Per a mi Riera, molt malament va, febre nit i dia que'm cuida a matar. Tinc una germana, t'hi podràs casar. Les joies que porto les hi podràs dar. Per a mi, Maria, cap més mai n'hi haurà. devant d'el Sant Cristo se'n va agenollar. -Senyor, que m'ajudi si em vol ajudar Torneu-me l'aimada que a lamort n'està. …. Al cap dels nou dies Cecilia es llevà, a les tres setmanes ja se varen casa.
5.
EL MESTRE El pare i la mare no em tenen sinó a mi. Me’n fan anar a l’escola a aprendre a llegir. Mes, ai!, ara tom, patantom xiribiriclena, tumpena tumpí. Mes, ai!, ara tom, patantom xiribiriclom. El mestre que m’ensenya s’ha enamorat de mi. Me’n diu: «No et facis monja que et casaràs amb mi». Jo li'n faig de resposta que no el sabré servir... "Tu n'faras com les altres: quan em veuras venir... ...Em pararas la taula, m'hi posaras pa i vi... Les estovalles blanques com el paper mes fi...
6.
ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA Rossinyol, que vas a França, rossinyol, Encomana'm a la mare, rossinyol, D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol. Encomane'm a la mare, rossinyol, I a mon pare no pas gaire, rossinyol, D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol. Perquè m'ha mal maridada, rossinyol, Perquè a un pastor me n'ha dada, rossinyol, D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol. Que em fa guardar la ramada, rossinyol, He perduda l'esquellada, rossinyol, D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol. Jo t'he de donar per paga, rossinyol, Un petó i una abraçada, rossinyol, D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol. Rossinyol, que vas a França, rossinyol, Encomana'm a la mare, rossinyol, D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol
7.
LA FILADORA Un pobre pagés tenia una filla; tenia quinze anys i encara no fila, Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá. N'encontra el galan. el que ella volía: -D'ont veniu Joan -Ahont aneu, Maria? Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá. A cal teixidor, que hi tinc peça ordida. - Quantes canes tens? setza menos quinze. Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá. Què en farem, del drap, –Llençols i camises. i dels retallons vestirem les nines Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá. Del que ens quedarà pararem botiga: cap més no n’hi haurà tan ben proveïda. Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá.
8.
MUNTANYES DEL CANIGÓ Muntanyes del Canigó fresques són i regalades sobretot ara l'estiu que les aigües són gelades. Alguns mesos m'hi he estat; no hi he vist persona nada fora d'un rossinyolet que en eixir del niu cantava. Ai cançó del sol que surt i cançó de la rosada ! Ai cançó del fontinyol i de les flors que s'hi baden ! El rossinyolet s'ha mort; fa tres dies que no canta. Jo no puc estar-me allà que l'enyorament m'hi mata.
9.
EL NOI DE LA MARE Què li darem, a n’el Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo? –Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató. –Tam, patamtam, que les figues són verdes; tam, patamtam, que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia del Ram. TANTARANTÁN - VILLANCICO PERUANO ¿Que le daremos al niño chiquito con que se pueda reír y alegrar? Un lindo ramo de hermosas naranjas con verdes hojas y flor de azahar. Tan-ta-ran-tán, que los higos son verdes; tan-ta-ran-tán, que ya madurarán. DUNDURUNDÚN, VILLANCICO BOLIVIANO ¿Que le daremos al niño bonito, que le daremos mejor para el? Vamos a hacerle unas tortas muy dulces de blanca harina, de nueces y miel. Tan-ta-ran-tán. ¿Que le daremos al niño querido que sea bueno y le pueda agradar? Vamos a darle una cesta de guindas para comerlas o para jugar. Dun, durumdun que los higos están verdes dun durumdun que ya madurarán. Al guachi, guachi, guachitorito, torito del corralito. HUACHI TORITO - VILLANCICO ARGENTINO Que le daremos al niño bonito, que le daremos que no le haga mal, le daremos este cesto de guindas para que coma y pueda jugar, pueda jugar. Al huachí, huachi toritó toritó del corralitó Al huachí, huachi toritó toritó del corralitó Del árbol nació la rama, de la rama nació la flor, de la flor nació María, de María el Salvador. Ahí viene la vaca por el callejón trayendo la leche para el niñito Dios. San José y María y Santa Isabel vagan por las calles de Jerusalén. Preguntando a todos del niño Jesús Todos les responden que ha muerto en la cruz. Al huachí, huachi toritó toritó del corralitó Al huachí, huachi toritó toritó del corralitó
10.
LA CANÇO DEL LLADRE Quan jo n'era petitet / festejaba i presumia, espardenya blanca al peu / i mocador a la falsia. Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia! I ara, que ne sóc grander, m'he posat a mala vida. Me só posat a robar, ofici de cada dia. Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia! Vaig robar un traginer que venia de la fira, li prenguí tots els diners i la mostra que duia. Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia! Quan he tingut prou diners, he robat també una nina, l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria. Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia! La justicia ja m'ha pres i en presó fosca en duia. La justicia ja m'ha pres i em farà pagar amb la vida. Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!
11.
EL DESEMBRE CONGELAT El desembre congelat confús es retira. Abril, de flors coronat, tot el món admira. Quan en un jardí d’amor neix una divina flor, d’una ro, ro, ro, d’una sa, sa, sa, d’una ro, d’una sa, d’una rosa bella, fecunda i poncella. El primer pare causà la nit tenebrosa que a tot el món ofuscà la vista penosa; mes, en una mitjanit, brilla el sol que n’és eixit d’una be, be, be, d’una lla, lla, lla, d’una be, d’una lla, d’una bella aurora que el cel enamora. Quan l' aurora haguè parit lo sol que ja eixia, ab gran amor li ha dit: «Veniu, vida mia, prenéune diví Senyor, aquest caldo de licor d' una mamelleta que per vos es feta.» Tenint la Verge en son pit la prenda tan rica que bo fora de sentir quan li cantaria una lletra molt galant per alegrar al infant de una dolsa boca obra de Deu tota.
12.
Le Grand Projet (Lou Gran Prouget) - Parouli de François Marchant, chansonnier royaliste (1761-1793). Sus l’aria “Le saint craignant de pécher”. (Sourça : F. Moureau, E. Wahl.) Un soir, disait Condorcet À plus d’un confrère, J’ai dans la tête un projet Qui pourra vous plaire : Il nous faut, mes chers amis, Établir en ce pays Une ré, ré, ré, Une pu, pu, pu, Une ré, Une pu, Une république D’une forme unique. Danton voulait de Louis Porter la couronne, Mais bientôt à mes avis Danton s’abandonne. Car il pense comme moi Que rien ne vaut mieux, ma foi, Qu’une ré, ré, ré, Qu’une pu, pu, pu, .......... Qu’une ré, Qu’une pu, Qu’une république . Bien démocratique. 3rs coublet On porte aux cieux un héros Tant qu’il est utile, On jouit de ses travaux, Ensuite, on l’exile (1). Cela n’est pas trop décent, Mais c’est l’usage pourtant D’une ré, ré, ré, D’une pu, pu, pu, D’une ré, D’une pu, D’une république Bien démocratique. 4e coublet Sans craindre d’un importun Les discours infâmes, Nous mettrons tout en commun Jusques à nos femmes. Si nous agissons ainsi, C’est pour mieux saisir l’esprit D’une ré, ré, ré, D’une pu, pu, pu, D’une ré, D’une pu, D’une république Bien démocratique.
13.
A la voreta de la mar n´hi una donzella, n´hi ha una donzella que en brodava un mocador és per la reina, és per la reina. Quan ja n´era mig brodar li manca seda, li manca seda gira els ulls envers la mar veu una vela, veu una vela. -Mariner bon mariner que en porteu seda, que en porteu seda -De quin color la voleu, blanca o vermella, blanca o vermella? -Vermelleta la vull jo que´s millor seda, que´s millor seda -Pugeu, pugeu dalt la nau que en sereu d´ella, que en sereu d´ella. Amb el cant del mariner fes dormideta, fes dormideta amb els aires de la mar ella es desperta, ella es desperta. -Mariner bon mariner torneu-me a terra, torneu-me a terra -Això si que no ho faré heu de ser meva, heu de ser meva. -De tres germanes que en som sóc la més bella, sóc la més bella l´una en porta vestit d´or l´altra de seda, l´altra de seda. L´una és casada amb un duc l´altra és princesa, l´altra és princesa i jo pobreta de mi marinereta, marinereta. -No en sereu marinera no que en sereu reina, que en sereu reina que en jo en sóc el fill del rei de l´Anglaterra, de l´Anglaterra. A la voreta de la mar n´hi ha una donzella, n´hi ha una donzella que brodant un mocador arrivà a ser reina, arrivà a ser reina.
14.
L'AIRET DE LA MATINADA L'airet, l'airet, l'airet de la matinada del ric estiu, del ric estiu, del ric estiu replega, replega la rosada que llança el riu, que llança el riu, que llança el riu. Clavells, clavells, clavells, clavells i roses i pensaments i pensaments i pensaments paraules, paraules amorosos de casament, de casament, de casament. El senyor Ramon enganya a les criades i a les que no ho són també moltes vegades. Les pobres criades quan se'n van al llit, tururut, tururut, qui gemega ja ha rebut. Baixant de la Font del Gat, una noia, una noia Baixant de la Font del Gat Una noia i un soldat Pregunteu-li com es diu, Marieta, Marieta Pregunteu-li com es diu, Marieta de l’ull viu.

about

Gravat en directe del Recital de CANCIONES ESSENCIALES CATALANAS, a Barcelona, Primavera del 2011.

credits

released September 1, 2012

Aquest recital va néixer com a homenatge als meus avis que, com tants altres exiliats de la Guerra Civil, varen haver de morir sense tornar a trepitjar la seva terra. Però cantaven als seus nets aquestes cançons per inocula’ls-hi el virus de l’amor per aquella terra, tant llunyana i per a ells, tant perduda.

Aquí trobareu allò que han cantat als seus fills les rebesàvies de les rebesàvies de les rebesàvies de les rebesàvies de les rebesàvies... de les nostres rebesàvies... Durant vuit-cents anys han passat de generació en generació . I s’han fet internacionals, i han envaït altres països. Us hi trobareu algunes sorpreses.

Curiosament, han estat els visitants estrangers de Barcelona (desitjant conèixer alguna cosa que reflectís l’essència del poble que els acollia, com ho fem tots a qualsevol ciutat del mon) el públic mes nombrós dels recitals. És per això que, com comprovareu, barregem altres idiomes en les presentacions. Es que tenim un immens desig de que tothom arribi a comprendre aquesta identitat tant xafada durant els anys de la dictadura faxista que ens ha fet quasi oblidar les nostres cançons.

license

all rights reserved

tags

about

Sergio Dantí Barcelona, Spain

"Delirante, divertido, irónico, raro, inteligente, multicultural, comprometido, ingenioso, corrosivo, arriesgado, original y mil adjetivos más podrían intentar calificar a Sergi Dantí"
"Argentino de nacimiento y catalán de origen, es un veterano conocedor del escenario: actor y comediante, director musical, cantante, arreglador, manager, director de Festivales... y esto se nota"
(de la Prensa)
... more

contact / help

Contact Sergio Dantí

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Cançons Essencials Catalanes - En Directe, you may also like: