1. |
||||
En una Terra Llunyana
Lletra i música: Sergi Dantí
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó que ell em deixava
Fill, un dia has de tornar
i els hauràs de explicar
com mata la enyorança
Que qui va haver de marxar
No ha pogut oblidar
L’airet de matinada
Que per anys t’he estat cantant
Cançons del Comtat Gran
Per si un dia arribava
Que tu arribessis allí, no fossis un estrany
En la terra estimada
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó que ell em deixava
Que ens ajuntem per Nadal,
enraonem tots a l’hora
I ens posem a cantar
I quan cantem “L’emigrant”,
mai podem acabar,
sempre hi ha algú que plora.
Que la iaia fa ganxet
Davant de la finestra
I enraona de llavors
Que des de que va arribar
Va plantar una ginesta
Com la d’allà a Sant Fost
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I m’han deixat per les benes
El costum de anar pel mon
Transformant les meves penes... en cançons.
|
||||
2. |
02 - Presents de Boda
02:55
|
|||
N'hi havia tres ninetes, de la vila són, de la vall d'Ordina,
asentades en un banc, de la vila són, de la vila gran.
Totes tres enraonaven: Quan vindran nostres galans?
Ja en respon la més grandeta: El meu no trigarà un any.
Ja en respón la mitjaneta: El meu no trigarà tant.
La petita és en la finestra: cap a França està mirant.
Veu venir cavalleria, el seu galan al davant:
d'atrevida que n'era ja el va esperar al portal.
Les primeres parauletes: Per què haveu trigat tants anys?
N'hem tinguda forta guerra de moros i cristians.
|
||||
3. |
03 - Muntanyes Regalades
03:07
|
|||
MUNTANYES REGALADES
Muntanyes regalades són les del Canigó
que tot l'estiu floreixen, primavera i tardor.
Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no.
Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor.
El pare m'ha casada, m'ha donada a un pastor,
ell se'n va a la muntanya, jo resto al Rosselló.
Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no.
Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor.
Ell beu de l'aigua clara, jo bec vi de lmillor;
ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó.
El menja pa moreno, jo em menjo del flecó;
ell cull brotets de menta, jo floretes d'olor.
Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no.
Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor.
|
||||
4. |
04 - L'Hereu Riera
03:16
|
|||
L'HEREU RIERA
Per a Sant Antoni grans balles hi há,
per a Sant Maurici tot el poble hi vá.
Tra la ra la la ra la la, tra la la ra la,
Anem donzelletes, anem a ballar,
que l'hereu Riera ens hi farà entrar.
-A fe, hereu Riera Ja pots ben dansar,
que la teva aimada a la mort n'està.
Agafa'l gambeto al bras se'l tirà
A casa l’aimada ja se’m va posar
Tot pujant l'escala / la sent sospirar
-Deu vos guard Cecìlia, Cecília, com va?
-Per a mi Riera, molt malament va,
febre nit i dia que'm cuida a matar.
Tinc una germana, t'hi podràs casar.
Les joies que porto les hi podràs dar.
Per a mi, Maria, cap més mai n'hi haurà.
devant d'el Sant Cristo se'n va agenollar.
-Senyor, que m'ajudi si em vol ajudar
Torneu-me l'aimada que a lamort n'està.
….
Al cap dels nou dies Cecilia es llevà,
a les tres setmanes ja se varen casa.
|
||||
5. |
05 - El Mestre
03:18
|
|||
EL MESTRE
El pare i la mare
no em tenen sinó a mi.
Me’n fan anar a l’escola
a aprendre a llegir.
Mes, ai!, ara tom,
patantom xiribiriclena,
tumpena tumpí.
Mes, ai!, ara tom,
patantom xiribiriclom.
El mestre que m’ensenya
s’ha enamorat de mi.
Me’n diu: «No et facis monja
que et casaràs amb mi».
Jo li'n faig de resposta
que no el sabré servir...
"Tu n'faras com les altres:
quan em veuras venir...
...Em pararas la taula,
m'hi posaras pa i vi...
Les estovalles blanques
com el paper mes fi...
|
||||
6. |
||||
ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA
Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
Encomana'm a la mare, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Encomane'm a la mare, rossinyol,
I a mon pare no pas gaire, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Perquè m'ha mal maridada, rossinyol,
Perquè a un pastor me n'ha dada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Que em fa guardar la ramada, rossinyol,
He perduda l'esquellada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Jo t'he de donar per paga, rossinyol,
Un petó i una abraçada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
Encomana'm a la mare, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol
|
||||
7. |
||||
LA FILADORA
Un pobre pagés
tenia una filla;
tenia quinze anys
i encara no fila,
Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá.
N'encontra el galan.
el que ella volía:
-D'ont veniu Joan
-Ahont aneu, Maria?
Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá.
A cal teixidor,
que hi tinc peça ordida.
- Quantes canes tens?
setza menos quinze.
Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá.
Què en farem, del drap,
–Llençols i camises.
i dels retallons
vestirem les nines
Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá.
Del que ens quedarà
pararem botiga:
cap més no n’hi haurà
tan ben proveïda.
Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá.
|
||||
8. |
||||
MUNTANYES DEL CANIGÓ
Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
sobretot ara l'estiu
que les aigües són gelades.
Alguns mesos m'hi he estat;
no hi he vist persona nada
fora d'un rossinyolet
que en eixir del niu cantava.
Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada !
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s'hi baden !
El rossinyolet s'ha mort;
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l'enyorament m'hi mata.
|
||||
9. |
||||
EL NOI DE LA MARE
Què li darem, a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
–Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
–Tam, patamtam, que les figues són verdes;
tam, patamtam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
TANTARANTÁN - VILLANCICO PERUANO
¿Que le daremos al niño chiquito
con que se pueda reír y alegrar?
Un lindo ramo de hermosas naranjas
con verdes hojas y flor de azahar.
Tan-ta-ran-tán,
que los higos son verdes;
tan-ta-ran-tán,
que ya madurarán.
DUNDURUNDÚN, VILLANCICO BOLIVIANO
¿Que le daremos al niño bonito,
que le daremos mejor para el?
Vamos a hacerle unas tortas muy dulces
de blanca harina, de nueces y miel.
Tan-ta-ran-tán.
¿Que le daremos al niño querido
que sea bueno y le pueda agradar?
Vamos a darle una cesta de guindas
para comerlas o para jugar.
Dun, durumdun que los higos están verdes
dun durumdun que ya madurarán.
Al guachi, guachi, guachitorito,
torito del corralito.
HUACHI TORITO - VILLANCICO ARGENTINO
Que le daremos al niño bonito,
que le daremos que no le haga mal,
le daremos este cesto de guindas
para que coma y pueda jugar, pueda jugar.
Al huachí, huachi toritó toritó del corralitó
Al huachí, huachi toritó toritó del corralitó
Del árbol nació la rama,
de la rama nació la flor,
de la flor nació María, de María el Salvador.
Ahí viene la vaca por el callejón
trayendo la leche para el niñito Dios.
San José y María y Santa Isabel
vagan por las calles de Jerusalén.
Preguntando a todos del niño Jesús
Todos les responden que ha muerto en la cruz.
Al huachí, huachi toritó toritó del corralitó
Al huachí, huachi toritó toritó del corralitó
|
||||
10. |
10 - Cançó del Lladre
03:42
|
|||
LA CANÇO DEL LLADRE
Quan jo n'era petitet / festejaba i presumia,
espardenya blanca al peu / i mocador a la falsia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!
I ara, que ne sóc grander, m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar, ofici de cada dia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!
Vaig robar un traginer que venia de la fira,
li prenguí tots els diners i la mostra que duia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!
Quan he tingut prou diners, he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!
La justicia ja m'ha pres i en presó fosca en duia.
La justicia ja m'ha pres i em farà pagar amb la vida.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!
|
||||
11. |
||||
EL DESEMBRE CONGELAT
El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro, ro, ro,
d’una sa, sa, sa,
d’una ro, d’una sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be, be, be,
d’una lla, lla, lla,
d’una be, d’una lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.
Quan l' aurora haguè parit
lo sol que ja eixia,
ab gran amor li ha dit:
«Veniu, vida mia,
prenéune diví Senyor,
aquest caldo de licor
d' una mamelleta
que per vos es feta.»
Tenint la Verge en son pit
la prenda tan rica
que bo fora de sentir
quan li cantaria
una lletra molt galant
per alegrar al infant
de una dolsa boca
obra de Deu tota.
|
||||
12. |
12 - Le Grand Projet
03:21
|
|||
Le Grand Projet (Lou Gran Prouget) - Parouli de François Marchant, chansonnier royaliste (1761-1793).
Sus l’aria “Le saint craignant de pécher”. (Sourça : F. Moureau, E. Wahl.)
Un soir, disait Condorcet À plus d’un confrère,
J’ai dans la tête un projet Qui pourra vous plaire :
Il nous faut, mes chers amis, Établir en ce pays
Une ré, ré, ré, Une pu, pu, pu,
Une ré, Une pu, Une république D’une forme unique.
Danton voulait de Louis Porter la couronne,
Mais bientôt à mes avis Danton s’abandonne.
Car il pense comme moi Que rien ne vaut mieux, ma foi,
Qu’une ré, ré, ré, Qu’une pu, pu, pu, ..........
Qu’une ré, Qu’une pu, Qu’une république . Bien démocratique.
3rs coublet
On porte aux cieux un héros Tant qu’il est utile,
On jouit de ses travaux, Ensuite, on l’exile (1).
Cela n’est pas trop décent, Mais c’est l’usage pourtant
D’une ré, ré, ré, D’une pu, pu, pu,
D’une ré, D’une pu, D’une république Bien démocratique.
4e coublet
Sans craindre d’un importun Les discours infâmes,
Nous mettrons tout en commun Jusques à nos femmes.
Si nous agissons ainsi, C’est pour mieux saisir l’esprit
D’une ré, ré, ré, D’une pu, pu, pu,
D’une ré, D’une pu, D’une république Bien démocratique.
|
||||
13. |
13 - Vora voreta del Mar
03:02
|
|||
A la voreta de la mar
n´hi una donzella, n´hi ha una donzella
que en brodava un mocador
és per la reina, és per la reina.
Quan ja n´era mig brodar
li manca seda, li manca seda
gira els ulls envers la mar
veu una vela, veu una vela.
-Mariner bon mariner
que en porteu seda, que en porteu seda
-De quin color la voleu,
blanca o vermella, blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo
que´s millor seda, que´s millor seda
-Pugeu, pugeu dalt la nau
que en sereu d´ella, que en sereu d´ella.
Amb el cant del mariner
fes dormideta, fes dormideta
amb els aires de la mar
ella es desperta, ella es desperta.
-Mariner bon mariner
torneu-me a terra, torneu-me a terra
-Això si que no ho faré
heu de ser meva, heu de ser meva.
-De tres germanes que en som
sóc la més bella, sóc la més bella
l´una en porta vestit d´or
l´altra de seda, l´altra de seda.
L´una és casada amb un duc
l´altra és princesa, l´altra és princesa
i jo pobreta de mi
marinereta, marinereta.
-No en sereu marinera no
que en sereu reina, que en sereu reina
que en jo en sóc el fill del rei
de l´Anglaterra, de l´Anglaterra.
A la voreta de la mar
n´hi ha una donzella, n´hi ha una donzella
que brodant un mocador
arrivà a ser reina, arrivà a ser reina.
|
||||
14. |
||||
L'AIRET DE LA MATINADA
L'airet, l'airet, l'airet de la matinada
del ric estiu, del ric estiu, del ric estiu
replega, replega la rosada
que llança el riu, que llança el riu,
que llança el riu.
Clavells, clavells, clavells, clavells i roses
i pensaments i pensaments i pensaments
paraules, paraules amorosos
de casament, de casament, de casament.
El senyor Ramon enganya a les criades
i a les que no ho són també moltes vegades.
Les pobres criades quan se'n van al llit,
tururut, tururut, qui gemega ja ha rebut.
Baixant de la Font del Gat, una noia, una noia
Baixant de la Font del Gat Una noia i un soldat
Pregunteu-li com es diu, Marieta, Marieta
Pregunteu-li com es diu, Marieta de l’ull viu.
|
Sergio Dantí Barcelona, Spain
"Delirante, divertido, irónico, raro, inteligente, multicultural, comprometido, ingenioso, corrosivo, arriesgado, original y
mil adjetivos más podrían intentar calificar a Sergi Dantí"
"Argentino de nacimiento y catalán de origen, es un veterano conocedor del escenario: actor y comediante, director musical, cantante, arreglador, manager, director de Festivales... y esto se nota"
(de la Prensa)
... more
Streaming and Download help
If you like Cançons Essencials Catalanes - En Directe, you may also like: