1. |
Cançó de despertar-se
01:52
|
|||
CANÇÓ DE DESPERTAR-SE
Lletra i música: Sergi Dantí
La llum que brilla en els teus ulls
Es com el sol del matinet
Es alegria feta llum
Amor surtin-te per la pell
Si jo em desperto abans que tu
Miro els teus ulls, i tu no em veus
Tot preguntant-me que faràs
Quan et despertis davant meu
I com si haguessis escoltat
Els crits de la meva mirada
Obres de cop els teus ulls clars
I ja somriu la teva cara
Els llavis ja s’han despertat...
Pot ser tant màgic un moment
Un sòl segon canviar la vida
El teu somriure em fa content
Em cura totes les ferides
I somrient ens abracem...
Ja hi comencem...
La llum que brilla en els teus ulls
Es com el sol del matinet
Es alegria feta llum
Amor surtin-te per la pell
La llum que brilla en els teus ulls
Es com si el sol del dematí
En contes d’il•luminar el mon
M’il•luminés no més a mi...
|
||||
2. |
||||
EL MEU AMOR TENIA UN SOL
El meu amor tenia un sol
que li dormia dins la panxa
i en el seu pit dormia també
i en molts mes llocs que no us diré
Aquest solet estava sol
i s'extingia, solitari
aquest solet estava sol
i jo solet, sense consol
Escolta, sol, solet, no te m’allunyis, no te m’allunyis
Abriga’m, sol solet No em deixis sol en mig del fred
I es quan el meu amor s’encén
que els nostres sols brillen germans
I se’ns escapen per els ulls
i per la boca i per les mans
Tota ella es com un continent
que no es conté, que va trement
I es que els seus pits son dos volcans
bullint del sol que els fa cremar
Escolta, sol, solet, no te m’allunyis, no te m’allunyis
Abriga’m, sol solet No em deixis sol en mig del fred
no voldria que s'apagues
aquest foc seu, aquest foc meu
l'arrel que arriba en els seus ulls
de les plantetes dels seus peus
El meu amor tenia un sol
que jo tant sols podia encendre
jo l'he encés i ara cremem
amb dolçes flames, suaus i tendres
Escolta, sol, solet, no te m’allunyis, no te m’allunyis
Abriga’m, sol solet No em deixis sol en mig del fred
|
||||
3. |
||||
EL DÍA EN QUE EL MÓN
ES FACI ESTRELLA
El día en que aquest món s'acabi
no vull quedar-me a la ciutat
m'en aniré amb tu a la montanya
per veure la flama final
I plena la boca de menta
et faré un petó mentres el món reventa
El dia en que el gran foc esclati
anirem a la vora del mar
sentirem l'aigua a la pell nua
tu vindrás de la meva ma
I al meu abraç, salada i bella,
ni veurás que el món es transforma en estrella
El dia que tot es faci foc
ho daran per televisió
passant imatges i noěcies
fins que s'ens mori el locutor
No veuré res de tot aixó
apagaré el televisor
I mentres el món es fa estrella,
vaig a fer-te un fill per si tu no et mors.
El dia que diguin "dispara"
a un home com vosté o com jo
i ell, apuntant al punt exacte
posi el seu dit sobre el botó
al veure reventar a la gent
no sentira culpa per que es obedient
El dia que esclati el planeta
ens asseurem en el balcó
llegint els llibres dels poetes
et cridaré poemes d'amor
i amb el teu cor tot plé de somnis
ni veuras que el món se l'emporta el dimoni
El dia que tot es faci foc
ho feran per televisió
passant imatges i noěcies
fins qeu s'ens mori el locutor
No veuré res de tot aixó
apagaré el televisor
I mentres el món es fa estrella,
vaig a fer-te un fill per si tu no et mors.
|
||||
4. |
El Sr. Eduard Punset
03:42
|
|||
EL SR. EDUARD PUNSET
Jo vivia sense viure
Era igual que un animal
Dormia mirant la tele
Al sofà com d’habitual
I a la una del matí
En ple horari cultural
Va aparèixer a la pantalla
La curació del meu mal
Un follet de pels FEROTGES
Que amb la seva veu d’ocell
Em parlava com pensant-se
que jo fos intel·ligent
Quina sensació mes nova,
Jo que estava acostumat
Que em prenguessin per imbècil
Els ministres de l’Aznar
Ara veig que dins la tele
La intel·ligència te un lloc
I que tots podem gaudir-la
Amb insomni o dormint poc
Ja mai més seré tan bestia
No seré un animalet
Mort de son, pero molt mes culte
Veient a l’Eduard Punset
Que ens parla de cucs i estrelles,
de Freud i Mendeleiev
i que tot li meravella
i li fa brillar els ullets
A altres teles s’insultaven
Rebuscant-se lo pitjor
Demostrant ser bons alumnes
De l’odi i la crispació...
I ell parlava de nosaltres
I tot semblava tant bo
Ens miràvem tal con érem
I cap cosa ens feia por
Ara el món es mes amable
No com quan jo era petit
A la hora de les bruixes
I el dimoni sota el llit...
Quan miro el nostre planeta
Amb la gent tan animal
Em fa por la nostra vida
Que perilla tant i tant
I desitjo tonteries
Tant sols penso un momentet
Que bonic el món seria
Tot ple d’Eduardets Punsets
|
||||
5. |
||||
En una Terra Llunyana
Lletra i música: Sergi Dantí
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó que ell em deixava
Fill, un dia has de tornar
i els hauràs de explicar
com mata la enyorança
Que qui va haver de marxar
No ha pogut oblidar
L’airet de matinada
Que per anys t’he estat cantant
Cançons del Comtat Gran
Per si un dia arribava
Que tu arribessis allí, no fossis un estrany
En la terra estimada
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó que ell em deixava
Que ens ajuntem per Nadal,
enraonem tots a l’hora
I ens posem a cantar
I quan cantem “L’emigrant”,
mai podem acabar,
sempre hi ha algú que plora.
Que la iaia fa ganxet
Davant de la finestra
I enraona de llavors
Que des de que va arribar
Va plantar una ginesta
Com la d’allà a Sant Fost
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I m’han deixat per les benes
El costum de anar pel mon
Transformant les meves penes... en cançons.
|
||||
6. |
Content per Barcelona
02:21
|
|||
CONTENT PER BARCELONA
Lletra i música: Sergi Dantí
Es maco anar content per Barcelona
Bevent el sol i seure’ns una estona
Rambles avall, per veure passar
El zoològic humà
Quan bufa el vent, els arbres et saluden
Fent reverencies ses fulles belluguen
I es bo caminar, tota la ciutat
Amb un xiulet al cap...
cap..., cap..., cap
Cap ciutat pot servir tant be per anant content cantar
A cap ciutat pots sentir els pardals xiulant en català
HI ha gent que fa, hi ha gent que estima i dona
Que va deixant el cor per Barcelona
Amb mímica i guix, cantant el que sent
L’artista adolescent
Quan cau la nit, la Rambla a Barcelona
S’omple de llavis i perfum de dones
Si hi vas, allà tu, però fes atenció
Amb les imitacions!
cap... cap..., cap..., cap
Cap ciutat pot servir tant be per anant content cantar
A cap ciutat pots sentir els pardals xiulant en català
Camina amb mi, content per Barcelona
Que sempre es bona, si la vida sona...
I es bo caminar tota la ciutat amb un xiulet al cap.
|
||||
7. |
Llum de pedra
03:20
|
|||
LLUM DE PEDRA
Letra y Música: Sergio Dantí
Llàgrimes, endintre, no hi ha compassió...
Ja no vull tenir pena de mi
Vull que us quedeu quietes dintre del meu cor
I oblidar qui vaig ser jo ahir
Llàgrimes son bones, per ser consolat
Per tindre un gest tendre de calor
Però plorar a soles es com no plorar
Llàgrimes, torneu-vos rancor.
Vull una llum freda veure en els meus ulls
Jo vull llum de pedra en el mirar
Jo vull només gel brotant-me per la pell
Llàgrimes no vull mes plorar...
Jo vull el que vulgui, no vull mes voler
Vull tancar amb candau i claus el cor
Jo vull llum de pedra a la meva pell
Llàgrimes, torneu-vos rancor.
Tot el que es foc crema, fins que s’ha acabat
Fins a transformar tot en carbó
Jo vull un foc fred que em faci tremolar
Sense que em cremi en el meu cor...
Llàgrimes, endintre, no hi ha compassió...
Ja no vull tenir pena ni amor
Vull que us quedeu quietes dintre del meu cor
Llàgrimes, torneu-vos rancor.
|
||||
8. |
Les coses que giraven
01:55
|
|||
LAS COSAS QUE GIRABAN (en catalán abajo)
Letra y música: Sergio Dantí
Había un tiempo en que las cosas que giraban
tenían dos velocidades diferentes
unas giraban lentas y mesuradas
y otros corrían desesperadamente
Las mas tranquilas criticaban a las otras
que no apreciaban las cosas de la vida
paro las otras, girando enloquecidas
el tiempo de escucharlas no tenían
Y así de a poco, señoras y señores
se dividieron en dos categorías
unas quedaron como ventiladores
y otras relojes que medían nuestros días
Pero se cuenta que a veces, se confunden
y se da el caso, señoras y señores,
de que hay personas que en lugar de relojes
en sus muñecas llevan ventiladores
y es así como las horas se hacen viento..........
y nunca hay tiempo para tener tiempo
LES COSES QUE GIRAVEN
Letra y música: Sergio Dantí
Hi havia un temps en què les coses que giraven
tenien dos velocitats ben diferents
unes giraven lentes i mesurades
i altres corrien desesperadament
Les mes tranquil•les criticaven a les altres
que no apreciaven les coses de la vida
però les altres, girant esbojarrades
el temps per a escoltar-les no tenien
De mica en mica, senyores i senyors
van dividir-se en dues categories
unes quedaren com a ventiladors
i altres rellotges que mesuren nostres dies
Però sabeu que hi ha vegades que es confonen
i es dóna el cas, senyores i senyors,
que hi ha persones que en contes de rellotges
en els seus braços porten ventiladors
i és així com les hores es fan vent ..........
i mai tenim el temps per tenir temps.
|
||||
9. |
||||
LA VIDA FETA UN CRIT
Lletra i música: Sergi Dantí
Potser anar-se’n no es fugir
pot ser quedar-se no es fer front... Al perill
Pot ser quedar-se es ser valent, potser el valent es el qui fa ... camí...
Potser que tot no es mes que un joc, que ni sabem com cal jugar...
Pot ser es tant trist o tan terrible que ni ens hem de preocupar...
I anem vivint anem... /// La vida feta un crit
Camí cap a on el fem?
Vivim per a ningú, sense amor
I anem vivint anem... /// Vivim per a ningú
Potser és millor callar i partir i no dir res per no ferir ningú
Potser el millor es ser sincer, quedar-se i discutir-ho a fons
Potser algú té que decidir-se i potser aquest que ho ha de fer, soc jo
Pot ser és millor que sigui l’altre que prengui la decisió
I anem. Vivint anem.../// La vida es un alè de pols
Busquem, tant que busquem
Però a la fi ens trobem tant sols
I anem vivint anem... /// La vida es com un crit
Si hem de conviure amb gent tan seca
perquè és que m’han fet tant ple d'amor
Si el mon és fosc i és tant terrible perquè em toca ser com soc
Només vull viure per donar, per estimar i per ser estimat, també
Només vull viure, viure i viure i sense saber per què...
I anem vivint, anem /// Mai en tindrem bastant
La vida ens va empenyent a cops cap a endavant
I anem vivint anem... /// La vida feta un crit
|
Sergio Dantí Barcelona, Spain
"Delirante, divertido, irónico, raro, inteligente, multicultural, comprometido, ingenioso, corrosivo, arriesgado, original y
mil adjetivos más podrían intentar calificar a Sergi Dantí"
"Argentino de nacimiento y catalán de origen, es un veterano conocedor del escenario: actor y comediante, director musical, cantante, arreglador, manager, director de Festivales... y esto se nota"
(de la Prensa)
... more
Streaming and Download help
If you like Sergio Dantí, you may also like: